Els grans defensors de la vida han sortit al carrer a reivindicar que l'avort no sigui lliure. Hem pogut veure nens de vuit i nou anys amb les mans pintades de vermell com si estiguessin tacades de sang i pancartes amb la foto d'un nadó que deia "Mamita no me mates". Mentres fullejava el diari i mirava totes les fotos pensava amb les dones que per circumstàncies de la vida han hagut d'avortar i fins a quin punt les deu afectar veure tota una massa de gentota que els hi diu que són unes assassines. El Partit Socialista hauria d'haver prescindit d'aquesta llei només per evitar que tots aquest virtuosos de saló tornessin a fer sonar la flauta de la moralitat. Només per això els sociates haurien d'haver deixat les coses tal i com estan. Però com ells volen ser més xulos que ningú s'inventen aquesta llei i ja tenim a tots els bons cristians treient pit com si ja tinguessin el cel guanyat. Em dol que una dona que ha avortat hagi d'escoltar que ha matat un nen i coses per l'estil. Només espero que aquesta dona els hi faci una bona botifarra a tots aquests pedants que no tenen res millor a fer que donar consells de moralitat al pròxim. Esclar que l'abort no es pot convertir en un capritx d'un dia d'estiu assoleiat, esclar que ha de tenir unes limitacions tipificades en el codi penal, esclar que l'abort no tenia perquè reformar-se amb una llei que no és més que un atac de xuleria progre, però manifestar-se amb nens amb les mans tacades de sang no és senyal de bondat, ans al contrari, és senyal de foscor absoluta.